1940, Charles de Gaulle

El 17 de juny de 1940, l'endemà de la dimissió del govern presidit per Paul Reynaud, Charles de Gaulle es desplaça sense espera a Londres avec el seu ajudant de camp, Geoffroy de Courcel, per fer un seguiment de la guerra. El 18 de juny, després que el mariscal Pétain anonciés l'armistici, el General -que compta amb el consentiment de Churchill- fa una crida radiofònica a continuar els combats, a no entregar-se. El seu discurs acaba amb la frase :"Passi el que passi, la flama de la resistència francesa no es pot apagar, i no s'apagarà pas". Aquest missatge a través de la BBC, del qual no es conserven ni fotos ni engregistrament sonor, no es va poder escoltar gaire a França però va ser publicat l'endemà per tots els diaris i llegit una i altra vegada pels locutors de ràdio. Els dies següents, novament a través de la BBC, De Gaulle va reiterar la seva condemna a l'anunci del govern d'un armistici i va reiterar la seva crida a resistir. El seu discurs radiofònic del 22 de juny va ser especialment significatiu : "L'honor, el sentit comú, l'interès de la Pàtria, obliguen a tots els francesos lliures a continuar el combat, estiguin a on estiguin i disposin dels mitjans de què disposin". Acusat de ser un general rebel, és degradat i enviat a la reserva pel govern del mariscal Pétain i, poc després, el mes d'agost, condemnat a mort.

 

 

 

Mireu un vídeo-muntatge del discurs del 18 de juny de 1940 ............... Escolteu la crida per la ràdio del 22 de juny de1940

rson Welles ......... 1939, Rei George VI

.................. . . . .