Càmera fotogràfica antiga amb manxa
Una càmera fotogràfica és un dispositiu emprat per prendre fotografies, sigui individualment o en seqüència. El seu nom prové del llatí camera obscura, que significa "cambra fosca" i es refereix a un mecanisme antic per projectar imatges en el que una habitació (o cambra) funcionava de manera similar a com ho fan actualment les càmeres. Les càmeres poden trebalar amb l'espectre visual o qualsevol rang de l'espectre electromagnètic.
Tota càmera és una mena de cambra tancada amb una obertura en un dels extrems perquè la llum hi entri i un gravador o superfície de visualització per capturar la llum a l'altre extrem. El diàmetre d'aquesta obertura és controlat habitualment per un mecanisme d'iris tot i que hi ha càmeres amb mida fixa. Mentre que l'obertura i la lluminositat de l'escena controlen la quantitat de llum que entra a la càmera durant la fotografia, el disparador controla la llargada del temps que la llum incideix a la superfície enregistradora. Per exemple, en situacions de baixa lluminositat, la velocitat d'obturació hauria de ser menor (més temps obert) per permetre a la pel·lícula captaurar la poca llum present.
La història de la fotografia comença a principis del segle XIX, quan el 1816 el científic francès Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la fotografia més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d'una càmera obscura i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata. Niepce va començar les seves investigacions, necessitant vuit hores d'exposició a plena llum del dia per a obtenir les seves imatges. El 1839 Louis Daguerre va fer públic el seu procés per a l'obtenció de fotografies basat en la plata denominat Daguerrotip, que resolia alguns problemes tècnics del procediment inicial de Niepce i reduïa els temps necessaris d'exposició (en el mateix any, la paraula «fotografia» va ser inventada per l'astrònom alemany Johann Heinrich von Mädler). El seu procediment resulta ser l'antecessor de l'actual fotografia instantània de Polaroid. Gairebé al mateix temps Hèrcules Florence, Hippolythe Bayard i William Fox Talbot van desenvolupar altres mètodes diferents. El creat per William Fox Talbot es basava en un paper cobert amb clorur de plata que és molt més proper al de la fotografia d'avui dia, ja que produïa una imatge en negatiu que havia de ser posteriorment positivada tantes vegades com es desitgés. Per aquests temps el Daguerrotip era molt més popular ja que era particularment útil per als retrats, costum comú entre la classe mitjana burgesa de la Revolució Industrial. És un fet que gràcies a l'enorme demanda d'aquests retrats, molt més barats que els pintats, la fotografia va ser impulsada enormement. n deixar la Chicago Bell per crear una empresa que es dediqués a produir un telèfon que fos bastant millor. l se'n van sortir. El mercat els va donar una oportunitat. American Bell no estava invertint a les zones rurals dels Estats Units perquè el cost de fer-hi arribar les noves línies telefòniques era massa alt i les expectatives a curt termini de rendibilitzar-lo, nul·les. Un grapat de petites empreses es morien de ganes d'entrar en aquest mercat rural però els feia falta un fabricant i proveïdor de telèfons que estiguessin realment pensats i adaptats per a aquest entorn. Stromberg Carlson, la seu de la qual estava a Xicago, va saber aprofitar l'oportunitat.
A la Casa de la Ràdio i la Televisió exposem diverses càmeres fotogràfiques, que responen també a moments diversos de la història de la fotografia. La més antiga és la que veieu a la imatge superior dreta, amb manxa i trípode, que forma part de l'exposició permanent Tintín, periodista, a la nostra seu de Samazan (França).
Veure la fitxa anterior ... Veure la fitxa següent
